El pensament creatiu (o Design thinking, en anglès) es refereix a l’acte de dissenyar activitats cognitives específiques que els dissenyadors apliquen durant el procés de disseny. El pensament creatiu és una metodologia no exclusiva per dissenyadors, que ajuda les persones a entendre i desenvolupar maneres creatives per solucionar un assumpte específic, generalment el negoci. Wikipedia
Segons Jon Kolko, un conjunt de principis coneguts popularment com a Design Thinking – empatia amb l’usuari, disciplina del prototipatge i la tolerància a l’error entre d’altres, és la millor eina que tenim per a crear aquells tipus d’interaccions i desenvolupar una cultura organitzacional flexible i adaptativa.
Centrar-se en l’experiència dels usuaris, sobretot en aquella més emocional.
Per a promoure l’empatia amb els usuaris, una organització centrada en el disseny empodera als seus membres a observar el comportament i extreure conclusions sobre què vol i necessita la gent. Tradicionalment, la proposta de valor es descrivia en termes d’ús i utilitat: “si et compres un cotxe Lexus, rebràs un mitjà de transport segur i còmode”. Des del punt de vista emocional, la proposta de valor es descriu en termes de sentiments: “si et compres un Lexus, et sentiràs mimat i protegit”.
Crea models per examinar problemes complexes
Si bé el Design Thinking es va començar a utilitzar per a dissenyar objectes físics i productes, ha augmentat molt la seva aplicació a problemes complexes o intangibles. Sovint s’utilitzen models físics, com diagrames o esbossos, per aportar una dimensió més fluida a l’exploració de la complexitat, facilitant el pensament no lineal quan cal tractar problemes no lineals. El customer journey map, és una d’aquestes eines que permet entendre i visualitzar un problema o situació, oferint diferents punts de vista del mateix.
Utilitza prototips per a explorar possibles solucions
En les organitzacions centrades en el disseny, sovint s’utilitzen prototips per a les noves idees, nous productes i nous serveis. Mentre que els diagrames serveixen per a explorar i entendre l’espai del problema, els prototips exploren l’espai de les solucions. Poden ser prototips digitals, físics o diagràmics, però sempre són una manera de comunicar idees. Un dels lemes del MIT Media Lab, és “Demo o die” que reforça aquesta necessitat de provar i testejar la idea amb un element tangible.
Aquest tipus d’organitzacions no s’avergonyeixen de jugar amb idees en fòrums públics i tendeixen a iterar ràpidament en els prototips (el que Michael Schrage defineix com Serious Play o joc seriós).
“Prototyping is probably the single most pragmatic behavior the innovative firm can practice” Michael Schrage
Tolerar els errors
La cultura del disseny nodreix i enriqueix. No fomenta els errors però la natura iterativa dels processos de disseny reconeix que és difícil fer-ho bé a la primera. Aquest tipus d’empreses apalanquen els erros com a aprenentatge i ho entenen com una part del cost d’innovació. També cal transmetre la seguretat a tots els membres perquè provin i experimentin, sense càstigs.
Mostrar una reflexió moderada
Sovint, un producte construït a partir d’una proposta de valor emocional, és més simple que el de la competència, ja que parteix de les restriccions deliberades sobre què ha de fer i sobretot què no ha de fer el producte en qüestió. El fet de reduir funcionalitats, ofereix a l’usuari una experiència més simple i clara.